En Jean es gira sobtadament i pot sentir els ulls grisos com se li claven a la pell;
llisquen lentament per damunt del seu cos com les gotes minúscules de l'aigua que li ressegueixen els óssos amples de les espatlles.
No té por de perdre rés; vol afrontar el repte que li proposa la seva mirada.Agafa la tovallola del respatller i comença a assecar el seu cos lentament. Està segur que tots els seus moviments són observats des de la distancia. Cap gest es perdrà per sempre; quedarà enregistrat a la pupila immòbil d'un temps i de uns ulls que els reproduiran fins l'infinit.