Existeix tancat dins la seva pell. De vegades els seus ulls negres queden encallats a la teva mirada i són un pou sense fons al que nomes t'hi deixa acostar-te-hi; la seva boca ampla emet sons estranys, no semblen humans . Crits aguts i sobtats i udols sornegés , altres vegades surten les paraules, són humans perquè ell és una criatura de les nostres, pertany a la nostre tribu a nascut entre nosaltres.
El cabell negre li cobreix el crani ampla , serà un home fort . Deixarà que l’abrasis només per un espai curt de temps , desprès es desempallegarà de tu tímidament, sense posar-hi gaire resistència, com si només busqués allunyar-se a no gaire distància.
Sembla una criatura que fuig; que te por i es manté segur dins la solitud .
Crida i corre per fugir, tot deu semblar-li amenaçador. Els objectes li imposen les seves formes , els seus colors – ell els rep com aquell a qui li presenten un nou amic; se’ls mira a la distància des de diverses perspectives , endevinant coses potser insospitades.
S’hi acosta i les estudia, les toca tímidament , se n’apodera, les posseeix.
Mira les paraules escrites com si no fossin objectes gràfics inerts; va tancant els ulls i els torna obrir de cop, fixa la mirada a la punta del seu nas; juga amb elles amb les cames plegades i els palmells de les mans reposant sobre la seva mandíbula infantil.
Estableix relacions només amb els objectes ; relacions efímeres perquè ràpidament deixant de despertar el seu interès.

Agosto, las cigarras y el sol que abrasa.
De noche, una brisa fresca y húmeda
me deja dormir acompañada por el sonido de los grillos.
Las cortinas de la habitación se estremecen al amanecer
y el silencio me devuelve al sueño.

En Jean es gira sobtadament i pot sentir els ulls grisos com se li claven a la pell;
llisquen lentament per damunt del seu cos com les gotes minúscules de l'aigua que li ressegueixen els óssos amples de les espatlles.
No té por de perdre rés; vol afrontar el repte que li proposa la seva mirada.Agafa la tovallola del respatller i comença a assecar el seu cos lentament. Està segur que tots els seus moviments són observats des de la distancia. Cap gest es perdrà per sempre; quedarà enregistrat a la pupila immòbil d'un temps i de uns ulls que els reproduiran fins l'infinit.

Mi jardín acuático

con sus olas suaves, vestidas de conchas y de rumor del mar cercano.
gritos salvajes de las gaviotas me despiertan
y cuando llueve , un temblor suave me agita

y me dejo mecer con los ojos cerrados, en el aroma verde de mi particular océano minúsculo.