No vull que sigui un blog que parli de gent que ja no hi es, però avui també posaré paraules a una absència ; Mai sabràs qui sóc i jo mai no et veure en carn i ossos, lamento tant la teva pèrdua...
per què ha de morir qui tot just comença a viure.Quinze anys són massa pocs, il.lusions, pors, no hauria de haver passat.
Als quinze anys quantes preguntes t'hauràs fet que ara mai no tindran resposta;
hagués hagut de donar-te la meva energia,molta més energia; te n'haguessis hagut de sortir, tenies tantes coses per viure...
voldria que fossis tu qui arribes a ser una dona com sóc jo ara, que haguessis pogut estimar i sentir que tot això que tu pensaves que era tan meravellós potser no ho era tant o potser per a tu ho hagués sigut.
Si desprès d'aquesta vida dura i en ocasions meravellosa hi ha alguna cosa, vull per a tu Mar, la més gran de les felicitats.